Caroté

Classificació
El caroté forma part dels carotenoids (fruits, hortalisses, rovells d'ou...)
És un lípid insaponificable (sense ácids grassos).
Deriva de la polimerització de l'isopré, forma part dels isoprenoides o terpens; concretament, és un tetraterpé (conté 8 molécules d'isopré)

Estructura química C40Hx
Són hidrocarbonis poliinsaturats amb 40 àtoms per molècula, nombre variable d'àtoms d'hidrogen i sense altres elements.
Es troben en dues formes principals: α-caroté i β-caroté. També existeixen γ, δ, ε, i ζ-carotè.
Són solubles en lípids i insolubles en aigua: són hidrocarbonis sense oxigen.

Funcions
- Donar color taronja a diversos aliments i a fulles dels caducifolis.
- Com a colorant alimentari.
- Biolgòicament, com a precusor de vitamina A.
- És important a la fotosíntesi.

Àcid araquidònic

L'àcid araquidònic és un àcid gras poliinsaturat. 

És carboxílic: consta d'una cadena de 20 àtoms de carboni amb 4 dobles enllaços, el primer dels quals es troba al sisè carboni des de l'extrem ω.

El podem trobar als fosfolípids de membranes cel·lulars (cervell, fetge, músculs). A més, és el precursor de diverses molècules. 

És un dels àcids grassos essencials requerits pels mamífers, alguns dels quals tenen la capacitat d'obtenir-lo a través d'àcid linoleic. Els que no, són necessàriament depredadors, ja que els vegetals no en contenen. Les dues principals rutes oxidatives enzimàtiques són la via de la lipoxigenasa i la de la ciclooxigenasa.

Funcions del coure en éssers vius

El coure (Cu) forma part dels microminerals (per la seva quantitat petita); es troba present en l'organisme en 100 a 150 mg, el 90% en músculs, ossos i fetge, però també al cervell, als ronyons i al cor. 

És un oligoelement essencial per a nombrosos processos biològics.

• És necessari per assimilar i utilitzar el ferro i la vitamina C, es requereix per produir ATP, per formar ARN...
• És important per a un creixement saludable: és fonamental per al desenvolupament i manteniment d'ossos, tendons, teixit connectiu i el sistema vascular i pel correcte funcionament dels gots sanguinis, el tiroide, el sistema immunològic, l'esquelet i els nervis.
• Es troba en el plasma, unit a una proteïna la qual participa activament en l'absorció de ferro.
• Intervé en formació de glòbuls vermells. 
• La seva presència evita l'excessiva coagulació de la sang.
• Participa en la degradació d'hidrats de carboni, lípids i proteïnes.
• És un cofactor de nombrosos enzims i un element que influeix sobre l'expressió de molts gens.
• Facilita la pigmentació de la pell i el cabell.
• Ajuda a regular els nivells de colesterol en la sang.
• Pot estar relacionat amb la prevenció i tractament del càncer.
• Té una reconeguda acció antirreumática.

Es calcula que el 20% de la població té dèficit de coure, la qual cosa genera nombroses complicacions en la salut.

En adults: malalties vasculars i òssies, osteoporosis, artritis, càncer de còlon, malalties cròniques dels ossos, el teixit connectiu, el cor, les venes i les artèries, retenció de líquids, alteracions en les beines protectores de la mielina que emboliquen les fibres nervioses, major dificultat per a la cicatrització, problemes de fertilitat, fatiga crònica, baixa resistència a les infeccions, desordres en les funcions cerebrals...

En bebès i nens: anèmia, descoordinació motriu, grip i pneumònia, falta d'energia, obesitat i desordres en el creixement.

Fonts: mol·luscs, vísceres, xocolate, fruits i fruita seca, carn (de pollastre), cereals integrals, llegums i pebre. Productes d'origen animal excepte la llet.

La quantitat recomenable està entre 0,4 i 3 mg/dia, depenent de la edat.

El mètode científic

La biologia busca descobrir els principis generals dels fenòmens que es produeixen en el seu camp d'estudi, mitjançant el mètode científic. Aquest consta de:

• Observació. Intentar entendre el que passa; l'etapa finalitza quan es descobreix algun aspecte desconegut.
• Formulació d'una hipòtesi. Plantejar possibles respostes fins seleccionar una capaç d'explicar el problema.
• Experimentació. Dur a terme experiments per descartar o afirmar la hipòtesi. Es poden recollir mostres, fer enquestes... Els resultats han de dependre d'una variable per ser fiables; la independent és la que determina i la dependent la que varia en funció de l'anterior.
• Anàlisi dels resultats. Es treballa sobre els resultats obtinguts en l'experimentació i es realitza una comparació dels resultats.
• Conclusions i establiment de lleis científiques. Si es conclou que la hipòtesi inicial era errònia, s'ha de plantejar una nova i repetir les etapes. Si ha sigut verificada per observació i experimentació, es pot enunciar una teoria. 

A vegades, alguns fenòmens no poden ser comprovats definitivament, però les dades són tan nombroses que, a pesar d'això, s'accepta la teoria proposada, com per exemple al cas de la teoria de l'evolució de Darwin.

Branques de la biologia

Presentació 2n batx

Bon dia i benvinguts de nou! Amb el final de les vacances comença un nou curs durant el qual seguirem pujant informació als nostres blogs de biologia. Passeu-vos!

Convergència entre litosfera ocèanica i continental

Quan subducció comença directament sota la vora de placa coninental, zona es caracteritza per:

• Placa subduent s'enfosa amb angle menor en mantell sublitosfèric.
• Magmatisme origina vulcanisme i intrusió de roques granítiques en escorça continental.
• Quan placa subduent arrossega relleus oceànics, poden ser arrancats fragments de litosfera oceànica (ofiolites), que queden encavalcats sobre litosfera continental (obducció).
• Placa subduent exerceix molta pressió sobre l'encavalcant, per això: 
      - Sediments no són subduïts amb facilitat i es desenvolupa prisma d'acreció (té materials fortament  comprimits i plegats prop de placa continental) sobre fossa ocèanica.
      - Sismicitat molt elevada.
      - Engruiximent de placa coninental que origina orogen (serralada).