Caroté

Classificació
El caroté forma part dels carotenoids (fruits, hortalisses, rovells d'ou...)
És un lípid insaponificable (sense ácids grassos).
Deriva de la polimerització de l'isopré, forma part dels isoprenoides o terpens; concretament, és un tetraterpé (conté 8 molécules d'isopré)

Estructura química C40Hx
Són hidrocarbonis poliinsaturats amb 40 àtoms per molècula, nombre variable d'àtoms d'hidrogen i sense altres elements.
Es troben en dues formes principals: α-caroté i β-caroté. També existeixen γ, δ, ε, i ζ-carotè.
Són solubles en lípids i insolubles en aigua: són hidrocarbonis sense oxigen.

Funcions
- Donar color taronja a diversos aliments i a fulles dels caducifolis.
- Com a colorant alimentari.
- Biolgòicament, com a precusor de vitamina A.
- És important a la fotosíntesi.

Àcid araquidònic

L'àcid araquidònic és un àcid gras poliinsaturat. 

És carboxílic: consta d'una cadena de 20 àtoms de carboni amb 4 dobles enllaços, el primer dels quals es troba al sisè carboni des de l'extrem ω.

El podem trobar als fosfolípids de membranes cel·lulars (cervell, fetge, músculs). A més, és el precursor de diverses molècules. 

És un dels àcids grassos essencials requerits pels mamífers, alguns dels quals tenen la capacitat d'obtenir-lo a través d'àcid linoleic. Els que no, són necessàriament depredadors, ja que els vegetals no en contenen. Les dues principals rutes oxidatives enzimàtiques són la via de la lipoxigenasa i la de la ciclooxigenasa.

Funcions del coure en éssers vius

El coure (Cu) forma part dels microminerals (per la seva quantitat petita); es troba present en l'organisme en 100 a 150 mg, el 90% en músculs, ossos i fetge, però també al cervell, als ronyons i al cor. 

És un oligoelement essencial per a nombrosos processos biològics.

• És necessari per assimilar i utilitzar el ferro i la vitamina C, es requereix per produir ATP, per formar ARN...
• És important per a un creixement saludable: és fonamental per al desenvolupament i manteniment d'ossos, tendons, teixit connectiu i el sistema vascular i pel correcte funcionament dels gots sanguinis, el tiroide, el sistema immunològic, l'esquelet i els nervis.
• Es troba en el plasma, unit a una proteïna la qual participa activament en l'absorció de ferro.
• Intervé en formació de glòbuls vermells. 
• La seva presència evita l'excessiva coagulació de la sang.
• Participa en la degradació d'hidrats de carboni, lípids i proteïnes.
• És un cofactor de nombrosos enzims i un element que influeix sobre l'expressió de molts gens.
• Facilita la pigmentació de la pell i el cabell.
• Ajuda a regular els nivells de colesterol en la sang.
• Pot estar relacionat amb la prevenció i tractament del càncer.
• Té una reconeguda acció antirreumática.

Es calcula que el 20% de la població té dèficit de coure, la qual cosa genera nombroses complicacions en la salut.

En adults: malalties vasculars i òssies, osteoporosis, artritis, càncer de còlon, malalties cròniques dels ossos, el teixit connectiu, el cor, les venes i les artèries, retenció de líquids, alteracions en les beines protectores de la mielina que emboliquen les fibres nervioses, major dificultat per a la cicatrització, problemes de fertilitat, fatiga crònica, baixa resistència a les infeccions, desordres en les funcions cerebrals...

En bebès i nens: anèmia, descoordinació motriu, grip i pneumònia, falta d'energia, obesitat i desordres en el creixement.

Fonts: mol·luscs, vísceres, xocolate, fruits i fruita seca, carn (de pollastre), cereals integrals, llegums i pebre. Productes d'origen animal excepte la llet.

La quantitat recomenable està entre 0,4 i 3 mg/dia, depenent de la edat.

El mètode científic

La biologia busca descobrir els principis generals dels fenòmens que es produeixen en el seu camp d'estudi, mitjançant el mètode científic. Aquest consta de:

• Observació. Intentar entendre el que passa; l'etapa finalitza quan es descobreix algun aspecte desconegut.
• Formulació d'una hipòtesi. Plantejar possibles respostes fins seleccionar una capaç d'explicar el problema.
• Experimentació. Dur a terme experiments per descartar o afirmar la hipòtesi. Es poden recollir mostres, fer enquestes... Els resultats han de dependre d'una variable per ser fiables; la independent és la que determina i la dependent la que varia en funció de l'anterior.
• Anàlisi dels resultats. Es treballa sobre els resultats obtinguts en l'experimentació i es realitza una comparació dels resultats.
• Conclusions i establiment de lleis científiques. Si es conclou que la hipòtesi inicial era errònia, s'ha de plantejar una nova i repetir les etapes. Si ha sigut verificada per observació i experimentació, es pot enunciar una teoria. 

A vegades, alguns fenòmens no poden ser comprovats definitivament, però les dades són tan nombroses que, a pesar d'això, s'accepta la teoria proposada, com per exemple al cas de la teoria de l'evolució de Darwin.

Branques de la biologia

Presentació 2n batx

Bon dia i benvinguts de nou! Amb el final de les vacances comença un nou curs durant el qual seguirem pujant informació als nostres blogs de biologia. Passeu-vos!

Convergència entre litosfera ocèanica i continental

Quan subducció comença directament sota la vora de placa coninental, zona es caracteritza per:

• Placa subduent s'enfosa amb angle menor en mantell sublitosfèric.
• Magmatisme origina vulcanisme i intrusió de roques granítiques en escorça continental.
• Quan placa subduent arrossega relleus oceànics, poden ser arrancats fragments de litosfera oceànica (ofiolites), que queden encavalcats sobre litosfera continental (obducció).
• Placa subduent exerceix molta pressió sobre l'encavalcant, per això: 
      - Sediments no són subduïts amb facilitat i es desenvolupa prisma d'acreció (té materials fortament  comprimits i plegats prop de placa continental) sobre fossa ocèanica.
      - Sismicitat molt elevada.
      - Engruiximent de placa coninental que origina orogen (serralada).
  
  

  

  
  

Inge Lehmann

Inge Lehmann (Østerbro, 13 de maig de 1888 - 21 de febrer de 1993) va ser una sismòloga danesa.

Després de Oldham i Gutenberg, va poder deduir que el nucli terrestre té una part sòlida a l'interior del nucli líquid; el límit entre els nuclis sòlid i líquid es denomina discontinuïtat de Lehmann en el seu honor. A més, li va posar el nom a moltes de les fases sísmiques que es troben per l'interior de la Terra.

Va anar a escola mixta dirigida per la tia de Niels Bohr.

En 1920 va obtenir un títol en matemàtiques després de 12 anys d'estudis de pregrau i postgrau a la Universitat de Copenhaguen i de Cambridge. També estudià a Alemanya, França, Bèlgica i Països Baixos.

Va començar la carrera de sismologia en 1925 i amb ajuda de N.I. Norlund va estudiar xarxes sísmiques a Dinamarca i a Groenlàndia.

En 1928, va ser nomenada primera cap del departament de sismologia del recentment creat “Real Institut Geodèsic danès”, un càrrec que va mantenir durant 25 anys.

En 1971, va guanyar la Medalla William Bowie, la màxima distinció de la Unió Geofísica Americana pels seus descobriments fonamentals en el camp de la geofísica.

Clonació

La clonació pot definir-se com el procés pel qual s'aconsegueixen, de forma asexual, còpies idèntiques d'un organisme, cèl·lula o molècula ja desenvolupat. Es poden distingir dos tipus principals:

• Divisió d'embrions: es realitza en un estat inicial de desenvolupament en què les cèl·lules encara no s'han diferenciat (totipotents: capaç de formar individus complets). Éssers idèntics entre si, però diferents dels progenitors. Semblant a la formació de bessons monozigòtics.
  
• Transferència de nuclis: es transfereixen nuclis de cèl·lules no diferenciades a oòcits als quals prèviament s'ha extret el nucli (enucleats). Individus idèntics als que es desenvoluparien de cèl·lules embrionàries. També es poden transferir nuclis de cèl·lules somàtiques a òvuls, individus obtinguts idèntics a l'adult del qual procedeixen.

Un grup de científics nord-americans ha aconseguit per primera vegada, mitjançant transferència nuclear, cèl·lules mare embrionàries amb el mateix ADN (clonades) d'un adult, que podrien diferenciar-se en teixits que un pacient necessités per un transplant.

Els avantatges d'aquest procés són òbvies: ens permet crear teixits que implantar a pacients que pateixin alguna malaltia i investigar l'origen genètic d'aquesta. Però també hi ha un gran desavantatge: és un altre pas cap a la clonació humana, èticament qüestionada.


Source: http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/05/15/actualidad/1368628879_460568.html

Neurohipòfisi

La hipòfisi és una glàndula endocrina que segrega hormones encarregades de regular la homeòstasi, depenent en part del hipotàlem que regula aquesta secreció. El lòbul posterior o neurohipòfisi produeix oxitocina (C43H66N12O2S2), que actua com a neurotransmissor, i vasopressina (NH2-Cys-Tyr-Phe-Gln-Asn-Cys-Pro-Arg-Gly-COOH), que controla la reabsorció de molécules d'aigua.

Les cèl·lules glia

Els astròcits són les principals i més nombroses. Les seves funcions són la regulació de la composició iònica del líquid extracel·lular del sistema nerviós central, actuar de suport i guia de les neurones durant la migració... Els oligodendròcits són cèl·lules més petites que els astròcits i amb poques prolongacions. A més de la missió de sustentació i unió, formen la beina de mielina en el sistema nerviós central. Les micròglies, cèl·lules de poc tamany, tenen moltes funcions com l'eliminació residus, la resposta immune, el desenvolupament en la inducció de mort cel·lular... Però la més important és vigilar el sistema nerviós central. Les cèl·lules de Schwann són cèl·lules perifèriques que es formen en la cresta neuronal embrionària i acompanyen a la neurona durant el seu creixement i desenvolupament. Recobreixen a les prolongacions (axons) de les neurones formant una beina aïllant de mielina.

La cèl·lula

Unes animació molt interessants de l'interior de la cèl·lula teniu aquí i aquí. En el primer podem observar un leucòcit, és a dir, una cèl·lula sanguínia, i en el segon, la creació d'ATP al mitocondri. Espero que us agradin!

Joc de grups sanguinis

Aquí teniu un joc en el què vosaltres sou metges i heu de donar-li la sang correcta al pacient. Per això, primer hi ha que esbrinar quin grup sanguini són. És una manera divertida d'aprendre a reconèixer els grups sanguinis i saber quins són compatibles entre ells.

Temari sencer de bachillerat

En aquesta pàgina has de seleccionar curs i unitat que t'interesa i tindràs a la teva disposició tot el temari, amb resums, exercicis fins i tot una autoevaluació. És molt útil a l'hora d'estudiar.

La reacció reflexa

El nervi

La neurona

L'encèfal

Angiospermes

La fulla

Llavor i fruit