La clonació pot definir-se com el procés pel qual s'aconsegueixen, de forma asexual, còpies idèntiques d'un organisme, cèl·lula o molècula ja desenvolupat. Es poden distingir dos tipus principals:
- Divisió d'embrions: es realitza en un estat inicial de desenvolupament en què les cèl·lules encara no s'han diferenciat (totipotents: capaç de formar individus complets). Éssers idèntics entre si, però diferents dels progenitors. Semblant a la formació de bessons monozigòtics.
- Transferència de nuclis: es transfereixen nuclis de cèl·lules no diferenciades a oòcits als quals prèviament s'ha extret el nucli (enucleats). Individus idèntics als que es desenvoluparien de cèl·lules embrionàries. També es poden transferir nuclis de cèl·lules somàtiques a òvuls, individus obtinguts idèntics a l'adult del qual procedeixen.
Un grup de científics nord-americans ha aconseguit per primera vegada, mitjançant transferència nuclear, cèl·lules mare embrionàries amb el mateix ADN (clonades) d'un adult, que podrien diferenciar-se en teixits que un pacient necessités per un transplant.Els avantatges d'aquest procés són òbvies: ens permet crear teixits que implantar a pacients que pateixin alguna malaltia i investigar l'origen genètic d'aquesta. Però també hi ha un gran desavantatge: és un altre pas cap a la clonació humana, èticament qüestionada.
Source: http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/05/15/actualidad/1368628879_460568.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada