dimarts, 21 de maig de 2013

Inge Lehmann


Inge Lehmann (Østerbro, 13 de maig de 1888 - 21 de febrer de 1993) va ser una sismòloga danesa.
Després de Oldham i Gutenberg, va poder deduir que el nucli terrestre té una part sòlida a l'interior del nucli líquid; el límit entre els nuclis sòlid i líquid es denomina discontinuïtat de Lehmann en el seu honor. A més, li va posar el nom a moltes de les fases sísmiques que es troben per l'interior de la Terra.
Va anar a escola mixta dirigida per la tia de Niels Bohr.
En 1920 va obtenir un títol en matemàtiques després de 12 anys d'estudis de pregrau i postgrau a la Universitat de Copenhaguen i de Cambridge. També estudià a Alemanya, França, Bèlgica i Països Baixos.
Va començar la carrera de sismologia en 1925 i amb ajuda de N.I. Norlund va estudiar xarxes sísmiques a Dinamarca i a Groenlàndia.
En 1928, va ser nomenada primera cap del departament de sismologia del recentment creat “Real Institut Geodèsic danès”, un càrrec que va mantenir durant 25 anys.
En 1971, va guanyar la Medalla William Bowie, la màxima distinció de la Unió Geofísica Americana pels seus descobriments fonamentals en el camp de la geofísica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada